Després que la maqueta estés amb el recorregut ja acabat en quatre nivells, pujades i baixades, a la pràctica em vaig adonar que al mig de la taula quan havia de netejar les vies o tenia qualsevol incident, no podia arribar al mig o hi arribava amb molta dificultat. Havia de buscar una solució... I després de pensar i valorar, vaig decidir desmuntar-la i donar-li una nova forma que pogués accedir a totes les parts del recorregut del tren.
viernes, 30 de mayo de 2008
I ARA QUÈ FAIG !!! NO PUC ACCEDIR AL MIG !!!
Després que la maqueta estés amb el recorregut ja acabat en quatre nivells, pujades i baixades, a la pràctica em vaig adonar que al mig de la taula quan havia de netejar les vies o tenia qualsevol incident, no podia arribar al mig o hi arribava amb molta dificultat. Havia de buscar una solució... I després de pensar i valorar, vaig decidir desmuntar-la i donar-li una nova forma que pogués accedir a totes les parts del recorregut del tren.
domingo, 25 de mayo de 2008
Els inicis...
Una estructura de ferro va ser el suport dels taulers, una vegada muntada la taula, el muntatge del kit i moltes més vies que havia comprat vaig començar a construir com tenia projectat, em vaig adonar que si feia diferents nivells, podria quedar més interessant per altre banda la construcció de les estacions i les casetes, em van permetre anar decorant el paisatge, una muntaya vaig pensar també hi donaria més vistositat, com que no n'havia construit mai cap i la meva filla Rosa, recordo que va fer un treball amb cartropedra i bé, per ser la primera vegada podria passar , no es que fos una meravella però de moment feia el servei, doncs les vies donaven la volta a la base de la muntanya.
Una vegada vaig tenir el recorregut era l'hora de electrificar el circuit, donar corrent a las vies els semàfors i els llums de la iluminació, tot això amb comporta buscar un cablejat pràctic, el cable de telèfon que porta cuatre fils de colors m'anava com anell el dit.El meu hobby i la meva il-lusió començava a ser una realitat.
martes, 20 de mayo de 2008
Una il·lusió
Fa molt de temps que la meva il·lusió era poder tenir un tren, ara farà uns tres anys els reis em van portar un kit de tren Rocco, després de consultar amb experts la marca que vaig triar era la que més joc podia donar,"els reis en sabien molt".
El primer que havia de fer era buscar un lloc per construir el tren, una habitació que no estava ocupada va ser la destinatària de meu" hobby," amb molta il·lusió vaig començar a comprar dos tablers de fusta de 2.50m X 1.50m la cosa havia de ser " guai "total una superfície de 2.50 X 3
ja vaig poder començar.
El primer que havia de fer era buscar un lloc per construir el tren, una habitació que no estava ocupada va ser la destinatària de meu" hobby," amb molta il·lusió vaig començar a comprar dos tablers de fusta de 2.50m X 1.50m la cosa havia de ser " guai "total una superfície de 2.50 X 3
ja vaig poder començar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

