Una estructura de ferro va ser el suport dels taulers, una vegada muntada la taula, el muntatge del kit i moltes més vies que havia comprat vaig començar a construir com tenia projectat, em vaig adonar que si feia diferents nivells, podria quedar més interessant per altre banda la construcció de les estacions i les casetes, em van permetre anar decorant el paisatge, una muntaya vaig pensar també hi donaria més vistositat, com que no n'havia construit mai cap i la meva filla Rosa, recordo que va fer un treball amb cartropedra i bé, per ser la primera vegada podria passar , no es que fos una meravella però de moment feia el servei, doncs les vies donaven la volta a la base de la muntanya.
Una vegada vaig tenir el recorregut era l'hora de electrificar el circuit, donar corrent a las vies els semàfors i els llums de la iluminació, tot això amb comporta buscar un cablejat pràctic, el cable de telèfon que porta cuatre fils de colors m'anava com anell el dit.El meu hobby i la meva il-lusió començava a ser una realitat.
2 comentarios:
Heu vist !!! el meu pare és una canya, ara... a més de penjar-me els quadres, arreglar-me els endolls, fer forats a les parets, ara té el seu propi blog. "Continua així, tu si que ets gran".
Hombre....
Si no fossis home et diria magdalena alvarez....
sobre tot, no hi posis cap linia d'alta velocitat....
Publicar un comentario